¿En qué lengua predicar en Cataluña? La polémica de los memoriales de 1636

  • Matthias Gloël Universidad Católica de Temuco-CHILE
Palabras clave: historia moderna, historia de Cataluña, sociolingüística histórica, lengua de predicación

Resumen

El objetivo de este artículo es analizar la polémica lingüística de 1636 entre Alexandre Ros y Dídac Cisteller en tres contextos: en el lingüístico-eclesiástico, en el sociolingüístico y también en el socio-político, para comprender las diversas dimensiones que tenía la cuestión acerca de en qué lengua había que predicar en la Cataluña del siglo XVII. A continuación se analizan los argumentos de ambos autores, haciendo un enfoque en similitudes y diferencias en vez de simplemente asumir que se trata de posiciones completamente opuestas. Combinando los tres contextos referidos con la argumentación de los autores se concluye que no se trata netamente de una cuestión lingüística sino que las posiciones y los argumentos expuestos por ambos autores representan los intereses de distintos grupos de poder, cuya posición se ve favorecida en un contexto u otro.

Descargas

La descarga de datos todavía no está disponible.

Citas

Agustí, A. (1993): “Els concilis de la Tarraconense. Algunes aportacions a la història de la llengua catalana”, en J. Carbonell, ed., Estudis de llengua i literatura catalanes, XXVII, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 53-94.

Agustí, A. (1994): Llengua i Església a la Lleida del XVI al XVIII, Lleida, Universitat de Lleida.

Bada, J. (1982): “Origen dels bisbes de les seus catalanes (1500-1982), Qüestions de vida cristiana, 113, pp. 102-110.

Badia i Margarit, A. (1999): Les Regles de esquivar vocables i „la qüestió de la llengua“, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.

Baggioni, D. (1997): Langues et nations en Europe, Paris, Éditions Payot & Rivages.

Baró i Queralt, X. (2009): La historiografia catalana en el segle del barroc (1585-1709), Barcelona, Publicacions de l‘Abadia de Montserrat.

Belenguer, E. (2001): La Corona de Argón en la monarquía hispánica. Del apogeo del siglo XV a la crisis del XVII, Barcelona, Ediciones Península.

Betrán, J. y Blanco Fernández, C. (2012): “Impresos jesuitas en la Cataluña moderna”, en J. Martínez Millán, H. Pizarro Llorente y E. Jiménez Pablo, eds., Los jesuitas. Religión, política y educación (siglos XVI-XVII), Madrid, Unión de Editoriales Universitarias Españolas, pp. 557-585.

Beuter, A. (1546): Primera parte de la Coronica general de toda España y especialmente del reyno de Valencia, Valencia, Joan de Mey.

Burke, P. (2006): Wörter machen Leute. Gesellschaft und Sprachen im Europa der Frühen Neuzeit, Berlin, Verlag Klaus Wagenbach.

Busquets i Dalmau, J. (1994): La Catalunya del barroc vista des de Girona: la Crònica de Jeroni de Real (1626-1683), vol. I, Barcelona, Publicacions de l‘Abadia de Montserrat.

Canalda i Llobet, S. y Fontcuberta i Famadas, C. (2012): “Lengua, identidade y religión en el arte catalán de los siglos XVI a XVIII”, Renaessanceforum, 8, pp. 205-230.

Carbonell, J. (1979): “Elements d’història social i política de la llengua catalana”, Treballs de sociolingüística catalana, 2, pp. 87-102.

Cardim, P. et al (eds.) (2012): Policentric monarchies. How did Early Modern Spain and Portugal achieve and maintain a global hegemony?, Eastbourne, Sussex Academic Press.

Cardim, P. y J. Palos (eds.), (2012): El mundo de los virreyes en las monarquías de España y Portugal, Madrid, Iberoamericana.

Cisteller, D. (1636): Memorial en defensa de la lengua catalana para que se predique en ella en Cataluña, Tarragona, Gabriel Roberto.

Elliott, J.H. (1992): “A Europe of composite monarchies”, Past and Present, 137, pp. 48-71.

Escolano, G. (1610): Década primera de la historia de la insigne, y coronada ciudad y reyno de Valencia, Valencia, Patricio Mey.

Fernández Cañueto, D. (2016): La Iglesia Católica y la nacionalización de Cataluña, Lleida, Edicions de la Universitat de Lleida, 2016.

Fernández Terricabras, I. (2010): “Una institución singular: los concilios provinciales de Tarragona en la Edad Moderna”, Tiempos Modernos, 20, pp. 1-16.

Fernández Terricabras, I. (2011): “La implantació de la Reforma catòlica a les terres de parla catalana (1563-1700). Un procés reeixit?”, Catalan Historical Review, 4, pp. 227-240.

Gloël, M. (2014): Monarquía imaginada, – Eine Untersuchung zu Vorstellungen von der Monarchie auf der Iberischen Halbinsel im 16. und 17. Jahrhundert, Hamburgo, Verlag Dr. Kovac.

Gómez Adrín, J. Memorial en defensa de la lengua castellana, para que se predique en ella en Cataluña, lugar y año de impresión desconocidos.

Hurtado, J. et al. (1940): Historia de la literatura española, Tomo II, Madrid, Saeta.

López Madera, G. (1601): Discursos de la certidumbre de las reliquias descubiertas en Granada desde el año de 1588 hasta el de 1598, Granada, Sebastián de Mena.

Marfany, J.L. (2001): La llengua maltractada. El castellà i el català a la Catalunya del segle XV al segle XIX, Barcelona, Empúries.

Marfany, J. L. (2008): Llengua, nació i disglòssia, Barcelona, L‘Avenç.

Mar-Molinero, C. (2000): “The Iberian Peninsula: conflicting linguistic nationalisms”, en S. Barbour y C. Carmichael, eds., Language and nationalism in Europe, Oxford, Oxford University Press, pp. 83-104.

Martí de Viciana, R. (1574): Libro de alabanças de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana, Valencia, Joan Navarro.

Milhou, A. (1995) : “Les politiques de la langue à l’époque moderne. De l’Europe á l’Amérique”, en Marie-Cécile Bénassy-Berling, J. Clément y A. Milhou, eds., Langues et cultures en Amérique espagnole coloniale, Paris, Centre de Recherche Interuniversitaire sur l’Amérique Espagnole Coloniale, pp. 15-40.

Mond, P. (1996): “Estado, nación y monarquía en el siglo XVIII: visión comparativa”, en C. Russell y J. A. Gallego, eds., Las monarquías del antiguo régimen, ¿monarquías compuestas?, Madrid, Editorial Complutense, pp. 11-29.

Morgado García, A. (2007): “El clero en la España de los siglos XVI y XVII. Estado de la cuestión y últimas tendencias”, Manuscrits, 25, pp. 75-100.

Nagore, F. (1977): Gramática de la lengua aragonesa, Zaragoza, Librería General.

Pas, A. (1579): Primera parte de los discursos espirituales sobre la inscripción, prólogo, y quatro primeros capítulos de la regla de los terceros, Barcelona, Pedro Malo.

Peña Díaz, M. (1997): “El castellano en la Cataluña de los siglos XVI y XVII”, Manuscrits: Revista d’Història Moderna, 15, pp. 149-155.

Passola i Tejedor, A. (1986): “Una oligarquia municipal. La Paheria de Lleida em el s. XVII”, Manuscrits: Revista d’Història Moderna, 3, pp. 151-173.

Passola i Tejedor, A. (2001): “La élite municipal leridana bajo los Austrias”, Revista de Historia Moderna: Anales de la Universidad de Alicante, 19, pp. 269-312.

Pérez Samper, M. A. (1999): “La corte itinerante. Las visitas reales”, en E. Belenguer Cebrià, ed., Felipe II y el mediterráneo. La monarquía y los reinos (I), Madrid, Sociedad Estatal para la Conmemoración de los Centenarios de Felipe II y Carlos V, pp. 115 – 142.

Pitarch, V. (2000): “Nota sobre la qüestió de la llengua al barroc: dues perspecives des de la talaia tortosina”, en Institut d’Estudis Catalans, ed., Jornades de la Secció Filològica de l’IEC a Tortosa, Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, pp. 49-59.

Prats, M. (1995): Política lingüística de l’Església catalana, Girona, Eumo.

Ramis Barceló, R. (2018): Estudios sobre la Universidad de Lérida (1561-1717), Madrid, Universidad Carlos III.

Rivero Rodríguez, M. (2011): La edad de oro de los virreyes. El virreinato en la Monarquía Hispánica durante los siglos XVI y XVII, Madrid, Akal.

Rivero Rodríguez, M. (2017): La monarquía de los Austrias. Historia del imperio español, Madrid: Alianza.

Sabaté F. (ed.) (2017): The crown of Aragon: a singular Mediterranean empire, Leiden: Brill.

Simon i Tarrés, A. (1999): Els orígens ideològics de la revolució catalana de 1640, Barcelona, Publicacions de l‘Abadia de Montserrat.

Simon i Tarrés, A. (2005): Construccions polítiques i identitats nacionals. Catalunya i els orígens de l‘estat modern espanyol, Barcelona, Publicacions de l‘Abadia de Montserrat.

Simon i Tarrés, A. (2016): Llengua i política a ña Catalunya del segle XVII. Alexandre Ros i Gomar (1604-1656), Barcelona, Editorial Afers.

Sousa de Macedo, A. (1631): Flores de España, excelencias de Portugal, Lisboa, Jorge Rodríguez.

Teruelo Núñez, M. S. (1987): “Bilingüismo literario en Portugal, en Universidad de Oviedo, ed., Homenaje a Álvaro Galmés de Fuentes, tomo I, Madrid, Editorial Gredos, pp. 317-334.

Torrent, A.M. (1989): “Llengua i poder polític a Catalunya al segle XVII”, en A. Badia i Margarit y M. Camprubí, eds., Actes del Vuité Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes /II, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 29-55.

Torres Sans, X. (2008): Naciones sin nacionalismo. Cataluña en la Monarquía Hispánica (siglos XVI-XVII), Valencia, Universitat de València.

Vila Despujol, I. (2012): “La Compañía de Jesús y los virreyes de Cataluña (S. XVI y XVII)”, en J. Martínez Millán, H. Pizarro Llorente y E. Jiménez Pablo, eds., Los jesuitas. Religión, política y educación (siglos XVI-XVII), Madrid, Unión de Editoriales Universitarias Españolas, pp. 207-230.
Publicado
2020-01-29
Cómo citar
Gloël, M. (2020). ¿En qué lengua predicar en Cataluña? La polémica de los memoriales de 1636. Autoctonía. evista e iencias ociales istoria, 4(1), 28-43. https://doi.org/10.23854/autoc.v4i1.151
Sección
Dosier "Historia de la Iglesia en Europa y América"